25 Mar
25Mar

El procés de demanda d'asil és un tema molt complex. Durant aquest mes hem estat informant-nos i intentarem explicar-ho de manera clara i senzilla, però cal tenir en compte que és molt més complicat del que nosaltres exposarem. Per què ens en fem una idea, fins i tot les persones que es dediquen exclusivament a això troben buits legals.

Tot el procés comença quan el vaixell arriba a la costa grega, a partir d'aquest moment qualsevol dels seus actes poden condicionar l'evolució del seu procés. Per exemple, quan Frontex (organisme europeu que s'encarrega del control de les fronteres) intercepta un vaixell, els pregunta a quin país europeu els agradaria anar, si responen un altre país que no és Grècia tenen més probabilitats de que es consideri que tenen alt risc de fuga i es limiti la seva llibertat de moviment a l'illa de Lesbos (red stamp).

El primer pas de la demanda d'asil comença amb el registre al camp de Moria, allà se'ls fan unes preguntes bàsiques per conèixer la seva situació i firmen els papers com a demandants. El document oficial que els acredita com a demandants d'asil és la "white card" que és un document que han de renovar cada cert temps. A cada renovació es poden trobar amb 3 situacions diferents: els hi poden marcar el document amb un segell vermell (red stamp), fet que significa que no poden sortir de Lesbos; pot ser que els hi tornin el document sense segell, la qual cosa significa que es poden moure lliurement per Grècia, o els poden posar un segell blau que implica que la seva demanda d'asil ha estat acceptada.

El següent pas consisteix en l'entrevista, que determinarà si s'accepta la seva demanda d'asil o es rebutja. Hi ha dos tipus d'entrevista, una que avalua si es poden considerar refugiats, i una de nova que surgeix arrel de l'acord EU - Turquia on es valora el risc que suposaria ser deportats a Turquia. Les persones que són considerades vulnerables pel seu estatus social, mèdic o per altres criteris, no han de fer aquesta última entrevista. L'estructura d'aquestes està feta per tal de desestabilitzar-los emocionalment, de manera que sovint es pot veure afectada la coherència de les seves respostes.

L'espera fins a obtenir resposta a vegades es pot arribar a fer molt llarga (fins i tot anys), fet que sovint és desesperant. La seva demanda d'asil pot ser rebutjada fins a dues vegades. En aquest cas, són portats a la presó a l'espera de ser deportats a Turquia o al seu país d'origen.

El proceso de demanda de asilo es un tema muy complejo. Durante este mes nos hemos informado y intentaremos explicarlo de la manera más clara y sencilla posible, pero teniendo en cuenta que el proceso es mucho más complicado de lo que nosotras  expondremos. Para que nos hagamos una idea, incluso las personas que se dedican exclusivamente a ello encuentran lagunas legales.

Todo el proceso empieza cuando el barco llega a la costa griega, y a partir de ese momento, cualquiera de sus actos puede condicionar la evolución de su proceso de asilo. Por ejemplo, cuando Frontex (el organismo europeo encargado del control de las fronteras) intercepta un barco, les pregunta a que país europeo les gustaría ir, si su respuesta es otro país que no sea Grecia, tienen más probabilidades de que se considere que tienen alto riesgo de fuga y se limite su libertar de movimiento a la isla de Lesbos (red stamp).

El primer paso de su demanda de asilo empieza con el registro en el campo de Moria. Allí se les hace preguntas básicas para conocer su situación y firman los papeles como demandantes. El documento oficial que les acredita como demandantes de asilo es la "white card", que es un documento que tienen que renovar cada cierto tiempo. En cada renovación se pueden encontrar con tres situaciones diferentes: les pueden marcar el documento con una estampa roja (red stamp), lo que quiere decir que no pueden salir de Lesbos; puede que les devuelvan el documento sin estampa, lo que les permite moverse libremente por Grecia, o puede que les estampen el sello azul (blue stamp), que implica que su demanda de asilo ha sido aceptada.

El siguiente paso consiste en hacer la entrevista que determinará si se acepta o se rechaza su demanda de asilo. Hay dos tipos de entrevistas, una en la que se evalúa si se les puede considerar refugiados y una nueva que surge a raíz del acuerdo EU-Turquía, donde se valora el riesgo que supondría ser deportado a Turquía. Las personas que son consideradas vulnerables por su estatus social, médico o por otros criterios, no tienen que hacer esta última entrevista. La estructura de las mismas está hecha para desestabilizar emocionalmente a la persona entrevistada, y a veces eso puede afectar la coherencia de las respuestas.

La espera hasta obtener respuesta a veces puede ser muy larga (incluso años), lo que puede ser desesperante. Se les puede denegar la demanda de asilo hasta dos veces, en cuyo caso se les encierra en prisión a la espera de ser deportados a su país de origen o a Turquía.

Comentarios
* No se publicará la dirección de correo electrónico en el sitio web.
ESTE SITIO FUE CONSTRUIDO USANDO