15 Mar
15Mar

Potser la feina dels intèrprets és una de les més invisibles, però alhora és la més important, ja que sense ells la comunicació amb els pacients seria impossible.

Els intèrprets acostumen  a ser refugiats joves, actius i amb moltes ganes de viure, que sovint col·laboren amb vàries ONGs cada dia. Treballar com a intèrprets els permet millorar el seu anglès, tenir un propòsit i evitar pensar en la realitat en la que ells també viuen. Ens fascina que tinguin tants coneixements de medicina, a vegades no fa falta ni que fem totes les preguntes, perque ells ja saben el que han de demanar al pacient en cada cas. Els primers dies ells ens guiaven dins el caos organitzat de la clínica, coneixen perfectament com i on s'han de derivar els pacients i posen ordre a la sala d'espera.

Un dels riscos de ser intèrpret és cremar-se, perquè estan tot el dia escoltant els problemes dels altres que sovint els poden fer recordar la seva realitat. A més a més, conviuen molt amb voluntaris internacionals que, per una banda els permet fer amics d'arreu del món, però per l'altra, això els mostra tot allò que ells no tenen ni saben quan podran tornar a tenir.

Cada matí els passem a buscar a Moria, treballem tot el dia junts i fins i tot els diumenges fem turisme per l'illa, això fa que es crei una relació molt especial amb ells, de manera que cada vegada ens és més difícil deixarlos a Moria al vespre.

Ens ha costat molt escriure aquest post perque mai serem capaces d'explicar tot el que sentim en aquesta illa, on ells són una part molt important. Són gent molt vàlida que van haver de deixar els seus estudis per a venir a buscar seguretat en una Europa que no els accepta i permet que es quedin atrapats a aquesta illa.


Quizás el trabajo de los intérpretes es el más invisible, pero a la vez es el más importante ya que sin ellos la comunicación con los pacientes sería imposible.
Los intérpretes suelen ser refugiados jóvenes, muy activos y con muchas ganas de vivir que en ocasiones colaboran con varias ONG diariamente. Trabajar como intérpretes les permite mejorar su inglés, tener un propósito y evitar pensar en la realidad que ellos también están viviendo. Nos fascina que tengan tantos conocimientos de medicina, a veces ni siquiera hace falta que hagamos todas las preguntas porque ellos ya saben que es lo que le tienen que pedir al paciente en cada caso. En nuestros primeros días, ellos nos guiaban en el caos organizado de la clínica, conocen perfectamente cómo y dónde se puede derivar a los pacientes y ponen orden en la sala de espera.

Uno de los riesgos de ser intérprete es quemarse porque están todos los días escuchando los problemas de los demás, que a menudo les recuerdan su propia realidad. A parte de eso conviven muchas horas con voluntarios internacionales lo que, por un lado, les permite tener amigos por todo el mundo y por otro, les muestra todo lo que ellos ahora no tienen ni saben cuando podrán tener.

Cada mañana los recogemos en Moria, trabajamos todo el día juntos e incluso los domingos hacemos turismo por la isla, esto hace que se cree una relación muy especial con ellos, de manera que cada vez es más difícil volverlos a dejar en Moria por la tarde.

Nos ha costado mucho escribir este post porque nunca seremos capaces de explicar todo lo que sentimos en esta isla, donde ellos son una parte tan importante. Son gente muy válida que tuvo que dejar sus estudios para venir a buscar seguridad en una Europa que no les acepta y permite que vivan atrapados en esta isla.

Comentarios
* No se publicará la dirección de correo electrónico en el sitio web.
ESTE SITIO FUE CONSTRUIDO USANDO